III. Memòria i patrimoni
Al barri del Clot, una antiga vila medieval que va prosperar gràcies als camps i als molins alimentats pel Rec, el traçat del canal ressona al nom carrer Sèquia Comtal. Historiadors locals també han localitzat el llit històric del Rec, amb els arbres originals, al petit carrer Meridional, i van començar una campanya veïnal per a convertir l’indret en un jardí públic i un espai de memòria. Aquest cas senyala una altra forma de política patrimonial no oficial: la feina de tallers d’història comunitària, arxius veïnals, blogs amateurs i activitats d’aficionats a la memòria oral que difonen coneixement i reivindicacions sobre el Rec. No hem d’oblidar que aquest tram del Rec va romandre accessible fins als anys 1950 i per tant encara forma part del record viscut de moltes persones.
A més a més, el Clot va ser escenari d’un moment clau de la història hídrica de la ciutat. El 1701, l’Ajuntament de Barcelona va negociar amb el Batlle General de Catalunya, propietari del Rec en aquell moment, la construcció d’una bifurcació (“la fibla del Clot”) per portar aigua potable a la font de Canaletes, a La Rambla. La bifurcació va funcionar fins al 1826, i constitueix el primer intent d’incorporar el Rec a la xarxa pública municipal—connectant, de pas, l’aigua consumida a la ciutat amb els seus usos agraris i industrials més amunt.
Més al nord, les traces del Rec es fragmenten: una petita placa a l’Avinguda Sagrera, prop del carrer Mallorca, o la torre de l’aigua del carrer Gran de la Sagrera, construïda en 1849 per a abastir amb aigua del Rec a les industries locals. En arribar a les obres de la nova estació de la Sagrera, es torna difícil imaginar com el Rec va dominar en algun moment el paisatge de la zona, actuant de frontera entre camps de cultiu i les viles medievals.
En un d’aquests antics pobles, Sant Andreu (avui un barri i un districte de Barcelona), trobem el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, molt actiu en la defensa del Rec. El 2015 van iniciar una campanya per crear un Centre d’Interpretació del Rec Comtal al barri. El projecte va ser un element central a l’exposició “Passat, present i futur del Rec Comtal” (2018), el primer intent de construir un relat patrimonial sobre el Rec des de una perspectiva comunitària.
La memòria oral hi va jugar un paper clau, connectant records d’un passat no tan llunyà —quan el Rec encara estructurava la vida productiva i quotidiana del barri—amb demandes veïnals actuals, on el canal esdevé catalitzador per a la millora de l’espai públic. Dit d’una altra manera, el Rec canalitzava tant certa nostàlgia del passat com incipients visions de futur.
A prop del lloc proposat per al Centre d’Interpretació, en un discret solar davant d’un depòsit ferroviari, es va descobrir a principis dels 1990 un tram del Rec amb un pont i les restes d’un gran molí actiu entre els segles XI i XIX. Una cata arqueològica posterior (2004) va revelar que també hi havia fragments de l’aqüeducte romà a la zona. Això va portar l’Ajuntament a encarregar a Carles Enrich Studio el disseny d’un gran Parc Arqueològic de 20 hectàrees, finalment presentat el 2015.
El projecte proposava posar en valor les restes arqueològiques, recuperar la vegetació local i introduir horts urbans. Es va convertir en una mena de pilot del Pla Director del Rec Comtal, encarregat al mateix despatx l’any següent. El pla concep el Rec com un nou corredor verd que connecta diversos barris, amb 33 intervencions singulars: espais de lleure, horts comunitaris, camins per a vianants i ciclistes, vegetació de ribera i restes arqueològiques restaurades. En alguns trams, l’aigua tornaria a circular a cel obert; en altres, el traçat s’evocaria amb un paviment diferent. El Rec es convertiria així en una nova riera urbana, com si ell mateix fos capaç de canalitzar futurs verds i ciutadania sostenible.
Al solar, però, les males herbes i les parets en ruïnes del molí recorden que, una dècada després de la seva presentació, les obres del Parc Arqueològic encara no han començat. Pel que fa al Pla Director, va ser aprovat el 2023, just abans del canvi de govern municipal. L’actual consistori no ha esclarit si donarà prioritat al projecte.